Màquines d'entrenament excèntric

Entrenament del rendiment, desenvolupament de la força i readaptació esportiva. El treball excèntric és un concepte d'entrenament i condicionament físic basat en moviments lliures executats de manera individualitzada amb diferents intensitats.

La característica principal rau en la resistència inercial. En lloc d'utilitzar sobrecàrregues basades en la gravetat (pes), s'utilitza la inèrcia (resistència al canvi d'estat de moviment). En aplicar una velocitat exercida en la fase concèntrica, s'ofereix resistència en la fase excèntrica de l'exercici.

Com a variants de càrregues inercials (comunament anomenades isoinercials), s'ofereix: discos inercials i politges cònicques. A partir de la variabilitat d'aquests elements i els contrapesos de les masses, varien de manera ràpida i senzilla la resistència en l'entrenament funcional, i així la seva gran varietat d'aplicacions i les seves possibles progressions.

Es basa en un volant d'inèrcia l'eix del qual està fixat a una estructura de suport (disc inercial). Un dels extrems d'una corda de transmissió s'enrotlla al voltant d'aquest eix o bé al voltant d'una estructura cònica, mentre que l'altre es fixa a diferents peces per exercir la tracció.

En estirar la corda durant l'acció concèntrica i, en finalitzar l'acció, la massa inercial continua girant. Provoca que la corda continuï enrotllant-se i el practicant ha d'exercir una resistència per desaccelerar la massa inercial i frenar-la. El desplaçament angular de l'acció excèntrica és menor i provoca que la sobrecàrrega excèntrica sigui superior a la concèntrica.